L’any acadèmic 2024-2025, i prosseguint l’experiència dels darrers cursos, en Corrents actuals I i Corrents actuals II ens acostem a la filosofia del llarg segle XIX en llengua alemanya. Es tracta d’una epopeia del pensament. Ens ajuda a entendre, a la llum de la història de les idees, com hem arribat a ser qui som. Ambdues assignatures constitueixen així, del setembre al juny, un recorregut unitari.
En Corrents actuals I resseguirem un itinerari que tindrà Hegel com a primera fita; ens farà present el vessant il·lustrat, llegat al paper rector de la raó, d’eixa història. En diàleg amb ell —amb Hegel i més enllà— resseguirem les petjades de Feuerbach i Marx.
El sender ens portarà —envers la muntanya i de tornada— al món de Nietzsche. Ens aportarà un escenari alternatiu, centrat en el paper de la voluntat i les seves fonts vives, orgàniques. En el camí que mitjança entre Hegel i Nietzsche, la música —Kierkegaard seduït per Mozart, Wagner inspirat per Schopenhauer— ens servirà de frontissa. Tot plegat, el resultat serà una perspectiva plural i engrescadora sobre un dels períodes més estimulants de la història del pensament.
* * *
Aquest web s’il·lustra amb una obra de Caspar David Friedrich: El monjo a la vora del mar (Der Mönch am Meer), oli pintat entre 1808 i 1810 i exposat a l’Altes Museum de Berlín. La imatge arreplega diversos temes que fan cruïlla de diversos camins del segle XIX: d’una banda, la confrontació de l’ésser humà amb la natura; front el caràcter incommensurable i la força d’aquesta, aquell descobreix la seva petitesa i fragilitat: és la xifra existencial d’un problema teòric (la tensió entre natura i llibertat) i d’un d’estètic (la noció d’allò sublim).
D’altra banda hi ve suggerida —només suggerida: no hi pot aparèixer— la manca de límits, la immensitat d’allò incondicionat: la qüestió que fa de frontissa entre allò fenomènic i allò noümènic. Per a exposar aquests temes, l’obra explora eines pictòriques que subratllen la distància respecte de la pintura academicista i conreen l’esperit propi d’allò romàntic. Els problemes deixats oberts per Kant i recollits pels seus hereus troben ací un reflex pictòric que ben bé es pot connectar amb les inquietuds de gran part del pensament vuitcentista.
El monjo a la vora del mar esdevé així “retaule de l’ésser humà modern” (Roters, Eberhard: Jenseits von Arkadien. Die romantische Landschaft, DuMont Kunstverlag, Colònia 1995, p. 27). El propi autor en parlà com a metàfora dels inútils esforços humans per a destriar “l’inescrutable més enllà” (Zschoche, Herrmann: Caspar David Friedrich. Die Briefe, ConferencePoint Verlag, Hamburg 2006, p. 46).
Quina millor metàfora podríem haver trobat per a il·lustrar l’estira-i-arronsa, l’esforç i la lluita dels autors del nostre itinerari…?
Pedro Jesús Teruel
Professor titular, departament de Filosofia
València, 2 de setembre del 2024
pedro.teruel@uv.es
El present web fou creat el 8 de desembre del 2020, en plena pandèmia.
Substitueix el bloc emprat en la més recent època de Corrents (2015-2020).
L’obra de Caspar David Friedrich Mönch am Meer hi apareix
presa d’un videoclip de Manfred Dietrich a l’abast a YouTube.
Darrera actualització: 02.09.2024
© P. J. Teruel, 2020-2024. Tots els drets reservats.